S'acaba d'instal·lar al Borràs un muntatge referencial del teatre independent argentí que ja ha triomfat en més de 30 països. Es diu 'La omisión de la familia Coleman' i, de fet, ja va estar a Barcelona el 2009, però només per fer cinc funcions al Teatre Lliure i amb les entrades esgotades. En aquesta ocasió serà en cartell quatre setmanes.
L’obra és una comèdia negra escrita i dirigida per Claudio Tocalchir, qui anteriorment havia estat a la companyia de Daniel Veronese, un altre argentí conegut als escenaris catalans.
Transcripció del vídeo
Des que es va estrenar fa cinc anys, 'La omisión de la familia Coleman' de no ha parat d'acumular èxits allà on ha anat, de Nova York a París passant per Almagro. És conegut l'alt nivell dels actors argentins, però cal remarcar en aquest cas el mateix procés de construcció del joc escènic: un laboriós treball d'assajos previ a l'escritura i, com no manca al teatre argentí, grans dosis de voluntarisme. Per estrenar 'La omisión de la familia Coleman', la companyia Timbre 4 va adquirir una vella fàbrica de sabates que va servir també de domicili per al director, Claudio Tocalchir.
CLAUDIO TOCALCHIR, autor i director
"Arrancamos con un proceso de improvisación que hacíamos en mi casa real. Pasaban horas ahí con los personajes, tratando de concentrarnos, más que en la obra en el vínculo, en cómo se relacionan estos personajes."
Som davant d'una comèdia negra, que juga amb l'equilibri entre hiperrealisme i absurd, perquè la família Coleman no és una família normaleta, no ens enganyem. Una àvia que s'automedica, una mare que es comporta com si fos la filla petita, un fill alcohòlic i, sobretot, un d'obertament desequilibrat que condiciona fortament l'espai de convivència i facilita les repetides omissions. La desestructuració està a punt de consumar-se definitivament i l'espectador no pot mai parar de riure.
CLAUDIO TOCALCHIR, autor i director
"Es muy terrible lo que pasa en la obra. Pero al mismo tiempo hay mucho humor, porque ellos viven las cosas más terribles con naturalidad."
Hi ha qui ha dit que la família és una metàfora de l'Argentina, d'altres que és una caricatura de qualsevol família on els silencis posposen la resolució de conflictes. Interrogants que, com el de la de la principal omissió dels Coleman, haurà de respondre cada espectador.
