El fenomen casteller ha estat declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, en una reunió a Nairobi del comitè intergovernamental d'aquesta organització on també han estat reconeguts com a tal el flamenc, el cant de la Sibil·la, la dieta mediterrània i la falconeria.

Eufòria castellera

Com era d’esperar, el món dels castells ha rebut la notícia amb molta alegria. A Valls, la plaça del Blat s’ha omplert de castellers de les colles dels Xiquets de Valls, la Vella i la de Joves. En el moment en què s’ha produït la votació a Nairobi, els castellers han deixat anar un miler de globus. Després, crits d’alegria, aplaudiments i traques de petards han esclatat a l’emblemàtica plaça, considerada el bressol dels castells.

També aquí a Barcelona, era una notícia esperada. La nostra ciutat va ser una de les primeres a tenir una colla castellera, la de Barcelona. Era l’any 1969 i, des d’aleshores, l’afició pels castells no ha parat de créixer. De fet, ara ja hi ha cinc colles que treballen per fer-se un lloc entre els més grans.

La declaració dels castells com a Patrimoni de la Humanitat ha estat una bona notícia per a la majoria, però no per al Grup d’Acció Valencianista, que volia que la candidatura no tirés endavant. Aquest grup “blavero” havia enviat una carta al comitè de la UNESCO alertant que hi ha menors que participen en l’activitat castellera, una pràctica que consideren que és perillosa per als més petits.

Músiques i tradicions mediterrànies

A més dels castells, també el flamenc i el cant medieval de la Sibil·la de Mallorca han estat escollits per la UNESCO com a patrimoni cultural que cal protegir. El flamenc ja ho va intentar el 2005, però va fracassar. L’any passat es va tornar a presentar la candidatura, promocionada mitjançant la campanya “Flamenco soy” i amb el suport institucional dels governs d’Andalusia, Extremadura i Múrcia, a més de l’espanyol. Avui tots els artistes i aficionats a aquest art han rebut la notícia amb molta satisfacció, perquè culmina .

El cant de la Sibil·la és un drama litúrgic que s’interpreta a les esglésies de Mallorca la matinada del dia de Nadal, acompanyat de cant gregorià. Des del segle XIII es canta en català, abans es feia en llatí. El Consell de Mallorca el va declarar Bé d’Interès Cultural l’any 2004, un reconeixement que ara s’eleva al món amb la decisió de la UNESCO.

La dieta basada en el consum de fruites, verdures, llegums, peix i l’oli d’oliva com a greix essencial és la pauta alimentària dels pobles de la Mediterrània des de fa segles. Forma part de la nostra tradició, i per això ha estat reconeguda per la UNESCO. Des del punt de vista de la salut, tant l’OMS com la FAO la consideren un model alimentari sostenible i de qualitat.

La falconeria és una modalitat de caça d’arrels mil·lenàries, que la UNESCO ha reconegut com a Patrimoni de la Humanitat a proposta d’11 països, entre els quals n’hi havia tres d’europeus, tot i que els orígens d’aquesta pràctica es troben a Àsia. La UNESCO ha donat a Nairobi el vistiplau a una cinquantena de candidatures una cinquantena de candidatures a ser declarades Patrimoni Cultural de la Humanitat. Les presentaven un total de 31 estats. Xina i Espanya són els països que compten amb més reconeixements d’aquest tipus. A Catalunya, la Patum de Berga és també patrimoni mundial per la UNESCO.

Transcripció del vídeo