L'11 de novembre es compleixen vint anys d'un succés que va canviar-ho tot al Turó de la Peira. L'edifici del número 33 del carrer de Cadí s'ensorrava i deixava una víctima. Alhora quedava al descobert un problema, una paraula que fins ara ha acompanyat als veïns del barri: l'aluminosi.

L'esfondrament es va produir de matinada i es va emportar la vida d'Anna Rubio. Mentrestant els cambrers del bar dels baixos se salvaven amagant-se sota el taulell. Les presses dels anys 50 per construir molt i el més aviat possible van empènyer a la constructora de Sanahuja a utilitzar un ciment més ràpid, però que amb el temps va derivar en aluminosi.

ANTONIO SILVA, AV Turó de la Peira
"Lógicamente teníamos una indignación algo despampanante, porque además lo notaban también los vecinos. Ya hacía tiempo que oíamos ruidos y había muchas humedades y veías de todo. La asociación de vecinos había hablado con arquitectos y no se sabía a ciencia cierta que fuera aluminosis, pero sí que ya había rumores de que algo gordo estaba pasando."

A partir del dia de l'esfondrament, els veïns es van haver d'acostumar als puntals, les rehabilitacions i en el cas dels set edificis que havien de ser enderrocats, a l'espera del reallotjament.

DANIEL SAMPER, veí reallotjat
"Les totxanes no eren totxanes, eren uns revoltons que estaven fets amb ciment i encenalls de fusteria. I fonaments no n'hi havia. No n'he tingut mai de por, no n'he tingut mai. L'única cosa era que sí que volia que agilitzessin les coses al més de pressa possible perquè no eren condicions. La majoria de veïns estaven apuntalats."

JUAN ANTONIO MORALES, veí reallotjat
"Estaba apuntalada la parte de abajo, lo que eran los sótanos, las tiendas estaban apuntaladas. La calle Montsant era tierra, porque yo había rajado las paredes maestras y era tierra."

Ara es vol que la commemoració d'aquests 20 anys sigui un homenatge a tots els qui han patit o treballat en el procés. Diverses exposicions i actes recordaran aquest capítol del barri, desconegut per molts dels nous veïns. En total s'han construït vuit blocs nous i s'han rehabilitat 10 illes més. Tot i això, l'associació de veïns continua insistint que cal substituir tots els edificis per espantar definitivament el fantasma de l'aluminosi.