Quina importància tenen les xarxes socials en el sector de l'alimentació? I com se'n poden beneficiar, consumidors i productors? Aquest ha estat un dels temes de reflexió del Tàstum, el Fòrum Agroalimentari de Catalunya, que s'ha celebrat aquest dilluns i ha reunit consumidors, productors, cuiners i artesans alimentaris.
El Tàstum d’enguany tenia dos eixos centrals: les xarxes de proximitat i les xarxes socials. El fòrum ha comptat amb quatre ponents: el cuiner Isma Prados, el comunicador web de Redall, Ricard Espelt, l’expert en promoció econòmica i identificació de tendències, Roger Gaspa, i el professor de Màrqueting Alimentari a l’Imperial College de Londres, David Hughes.
El principal avantatge que s’ha anotat de les xarxes socials és acostar els productors als consumidors. Aquesta nova relació facilita a les empreses donar-se a conèixer i saber a quin públic es dirigeixen. En les ponències, Ricard Espelt ha citat iniciatives ciutadanes com el Projecte Marieta, un grup de persones que s’han unit per comprar directament els productors.
Les xarxes de proximitat són una tendència creixent entre els consumidors. Cada vegada més persones prefereixen rebre els productes amb el mínim d’intermediaris possible. En aquest sentit, el Departament d’Agricultura i el d’Innovació, Universitats i Empresa redacta una normativa que reguli la venda directa.
Les xarxes socials han estat protagonistes en la tercera edició de Tàstum. De fet, les ponències es podien seguir a través del blog, Facebook i Twitter. Per fomentar el debat paral·lel amb els usuaris, s’han instal·lat ordinadors al vestíbul del Teatre Nacional i s’han projectat en directe missatges del Twitter.
Transcripció del vídeo
Xarxes socials i sector alimentari no són conceptes distants. A Catalunya ja hi ha iniciatives que ho demostren.
RICARD ESPELT, comunicador Web a Redall
"Si fem una cerca pel Google trobarem, per exemple la catània, que a través d'un blog van informant de diferents coses entorn de la catània. Amb dibuixos molt ben aconseguits, amb il·lustracions. I després a través d'un grup de Facebook també comenten coses relacionades amb la xocolata i el producte de la catània."
També hi ha experiències en petites bodegues del sector del vi o grups de ciutadans que s'han unit a la xarxa per comprar directament als productors. Les noves dinàmiques creen nous rols i les empreses se'n beneficien.
RICARD ESPELT, comunicador web a Redall
"Poder establir un diàleg molt més proper entre el que seria el seu consumidor i ells mateixos. De tal manera que ells puguin aportar informació gràcies a les informacions que els dóna el seu propi consumidor i que el propi consumidor pugui donar resposta als altres consumidors com si formés part de l'empresa."
Els petits productors també s'hi han apuntat. La clau de l'èxit serà teixir una bona estratègia de màrqueting.
DAVID HUGHES, professor de Màrqueting Alimentari a l'Imperial College de Londres
"El veritable repte pels petits productors és posar-se el dia amb les noves tecnologies i acceptar que, ara es poden connectar amb els consumidors però han de saber amb quins. A qui l'interessarà comprar el meu producte? Quant voldran pagar? Com m'hi puc connectar?"
Versió original en anglès
"The real challenge for small scale companies is to come to terms with new technology and to accept that, ok, now I can connect to consumers but I got to know which consumer. Who will be interested on buying my product. How much are they willing to pay? How can I connect to them?"
Les xarxes ofereixen noves possibilitats, que també han aprofitat al Fòrum Agroalimentari Tàstum. En la tercera edició, han tingut plena presència a la xarxa a través del bloc, el Facebook i el Twitter, que es podia seguir també des de l'espai de les ponències.
