La companyia Camut Band ha tornat aquest estiu al Teatre Goya. Hi presenta "La vida és ritme", una fusió de claqué i percussió africana on sis intèrprets presenten una posada en escena en què es conjuga humor, dansa i música.
Transcripció del vídeo
Fa deu anys que giren per tot el món amb el mateix espectacle: La vida és ritme. Però asseguren que el que els manté amb ganes de continuar és l'espontaneïtat del directe. Diuen que un 40% de l'obra és improvisació.
TONI ESPAÑOL, percussionista de 'Camut Band'
"Com que hi ha un marge d'improvisació no està tot tancat. Segons l'estat d'ànim que tinguis aquell dia, el públic com reacciona... tu pots tirar cap a una banda o cap a l'altra i això és el que el fa diferent".
L'espectacle barreja el claqué amb tambors i ritmes africans. De fet, l'objectiu dels ballarins és modernitzar la visió del claqué que oferien els espectacles de l'Amèrica dels anys 50 per dotar-lo d'una nova musicalitat gràcies als sons africans.
LLUIS MÉNDEZ, ballarí de 'Camut Band'
"A la Camut Band hi ha dos elements emblemàtics: una que els ballarins ballen damunt de tambors sonoritzats que es fusiona amb la percussió africana i l'altre el ball sobre la sorra".
La Camut Band demostra que el ritme és un llenguatge universal i que es pot trobar en qualsevol element.
LLUIS MÉNDEZ, ballarí de 'Camut Band'
"La vida és ritme, tota l'estona. Des del bategar del cor, el propi pensament ja té ritme. Si et donen un disgust el teu propi pensament es dispara d'una manera i agafa un ritme total. És la pura veritat. La vida és ritme".
La força, l'energia i el domini corporal rítmic són els elements distintius d'una posada en escena que es podrà veure al Teatre Goya fins a l'11 de setembre.
