El dia abans de la manifestació contra la sentència sobre l'Estatut, el Tribunal Constitucional n'ha fet públic el contingut íntegre. El text conté 881 pàgines, que retallen 14 articles i en reinterpreten 27 més. Inclou els vots particulars dels quatre magistrats conservadors i també del progressista Eugeni Gay.
En els vots particulars, els magistrats justifiquen les seves opinions discrepants amb alguns dels aspectes de la resolució principal. El 28 de juny, quan es va anunciar la sentència, van serquatre els membres del Constitucional que van anunciar que farien vot particular: Ramón Rodríguez Arribas, Jorge Rodríguez Zapata,Vicente Conde i Javier Delgado, tots ells pertanyents al sector conservador. Finalment també el progressista Eugeni Gay ha redactatel seu. Gay, ferm partidari d’avalar el text estatutari aprovat el 2006, ha volgut mostrar la seva discrepància amb la part de la sentència referida al preàmbul de l’Estatut, la que fa referència repetidament a la indissoluble unitat d’Espanya.
Transcripció del vídeo
NACIÓ
La nació catalana, que figura al preàmbul de l'Estatut, no té cap validesa jurídica i constitucional segons la sentència. L'única nació, subratlla, és l'espanyola. Els magistrats consideren que només es pot entendre Catalunya com a realitat nacional des del punt de vista cultural, històric o lingüístic.
CIUTADANIA CATALANA
Tampoc no es pot parlar de ciutadania catalana, però sí de ciutadania espayola en la qual s'integra.
LLENGUA
El català no és preferent ni en l'administració ni als mitjans de comunicació. L'alt tribunal anul·la l'article que establia el català com a llengua preferent de l'Administració i els mitjans de comunicació públics. Els magistrats consideren que això comportaria una discriminació del castellà.
LLENGUA
El deure de conèixer el català es restringeix a l'Administració i l'escola. Accepten el deure de conèixer el català, però amb una precisió: No és un deure general, com passa amb el castellà, segons la constitució, sinó un deure restringit a dos àmbits: l'Administració catalana i l'educació.
JUSTÍCIA
El CGPJ és l'únic òrgan de govern dels jutges. La justícia catalana no podrà governar-se, des d'aquí, a través del Consell de Justícia de Catalunya. La sentència qualifica aquest òrgan d'excessiu i deixa clar que els jutges catalans depenen exclusivament de la legislació estatal i el Consejo General del Poder Judicial.
ECONOMIA
Les decisions sobre la recaptació tributària depenen de l'Estat i les autonomies. En matèria de finançament, la sentència és clara: anteposa les competències estatals a les autonòmiques pel que fa a l'estipulació de tributs i al concepte de solidaritat. La comissió bilateral amb l'Estat només tindrà funcions de cooperació, ja que el poder decisori ha d'incloure la resta d'autonomies, i la coordinació només correspon a l'Estat.
MAPA DE VEGUERIES
Es mantindran les quatre províncies descrites a la Constitució. Pel que fa a la distribució territorial, la sentència estipula que es mantindran les quatre províncies i diputacions, i que l'Estat és l'únic que pot alterar-ho. Les vegueries podrien coexistir amb aquesta ordenació, amb la consegüent duplicitat administrativa.
DEFENSOR DEL POBLE
La sentència anul·la l'exclusivitat del Síndic de Greuges. També queda supeditada a l'Estat la figura del Síndic de Greuges. El seu homòleg espanyol, el Defensor del Pueblo, és el màxim supervisor de la Generalitat i l'administració catalana.
CONSULTES POPULARS
La Generalitat pot convocar consultes, però no referèndums. L'alt òrgan judicial veu bé que la Generalitat pugui convocar consultes populars, per valorar l'opinió ciutadana, tret d'un tipus concret de consulta, el referèndum, que és una competència exclusiva de l'Estat.
