El sumari consta de més de 10.000 folis amb informacions reveladores sobre la manera de funcionar de la presumpta trama de corrupció que ha tocat de ple alguns polítics i promotors immobiliaris. Els imputats feien servir empreses pantalla per cobrar comissions en transaccions immobiliàries. També s'ha conegut les pressions que s'hauria exercit sobre alguns membres del govern per mirar de treure'n benefici econòmic.
Són més de 10.000 folis repartits en 30 volums. És el sumari del cas Pretòria i, de moment, ha revelat ja les pressions que Macià Alavedra i Lluís Prenafeta van exercir sobre diversos consellers de l’actual govern. Els dos exalts càrrecs de Convergència, haurien mantingut converses amb consellers com Antoni Castells, Joaquim Nadal, Francesc Baltasar o Carme Capdevila. La seva intenció era fer de mediadors entre l’Administració i les diverses empreses involucrades en tota la trama per obtenir-ne un benefici econòmic.
Una altra de les revelacions que ha deixat al descobert aquest sumari és que la trama corrupta utilitzava empreses pantalla per obtenir comissions de les seves operacions urbanístiques, i en mig de tot plegat, Luís García, “Luigi”. El presumpte cap de la trama creava empreses que feien de mitjanceres en totes aquestes operacions, però que no tenien cap intenció de construir. Un exemple el trobem en un canvi d’usos d’uns terrenys a Santa Coloma de Gramenet. Uns terrenys que en principi s’havien previst per ubicar un centre comercial i una seixantena d’habitatges de Protecció Oficial, però que finalment es van destinar a pisos de luxe.
Actuaven comprant terrenys, i aconseguien requalificar-los ràpidament, guanyant així importants sumes de diners. En una sola compra-venda, una de les empreses pantalla que utiltzava la trama per cobrar les comissions, va obtenir un benefici brut de més de 10 milions d’euros. I aquest és només un exemple de les enormes quantitats de diners que movia la xarxa. Tant Alavedra com Prenafeta, per fer de mitjancers en una operació a Sant Andreu de Llavaneres l’any 2005, es van embutxacar més de 150.000 euros cadascun.
Un cop cobraven les comissions a través d’aquestes empreses tapadora, blanquejaven els diners de dues maneres. Adquirint obres d’art i reinvertint en més operacions o bé, desviant els diners en paradisos fiscals com Andorra o les Illes Caiman.
