Després de la Primera Guerra Mundial, la fotografia deixa de seguir les passes de la pintura i comença un camí en solitari. Una revolució europea impulsada per l'escola Bauhaus que també va tenir protagonistes catalans, tot i que llavors, van ser poc reconeguts. Ara, el MNAC en recull la seva obra.
Transcripció del vídeo
Contrapicats, angles vertiginosos i punts de vista fins llavors mai vistos. Així es presenta la fotografia d'entreguerres, un període artísticament revolucionari marcat per les avantguardes europees. Artsites alemanys, francesos, txecoslovacs però també catalans com Pere Català Pic, que s'atrevia a posar les ombres com a protagonistes o a sobreimpressionar imatges com en aquest cartell del barri gòtic. Van portar la tècnica a l'infinit per donar la benvinguda a la fotografia.
DAVID BALSELLS, conservador en cap de fotografia del MNAC
"Després de la Primera Guerra Mundial, hi ha una nova visió, nova objectivitat. La fotografia es converteix en experimentació, tot allò que no es pot fer en una altra disciplina."
L'obsessió per experimentar amb la fotografia va portar aquests artistes cap a la publicitat. Un camp on es van sentir molt lliures i còmodes per descobrir noves estètiques.
Les revolucions que s'estaven gestant a Praga i a París van trencar tots els límits i feien dels errors de laboratori, art. Fotomuntatges o aquestes imatges en negatiu d'Emili Godes.
DAVID BALSELLS, conservador en cap de fotografia del MNAC
"Podríem retreure que no se'ls va tenir en compte però tampoc hi ha cap actitud per part nostra. Teníem molta presència internacional amb Miró, Picasso, Gargallo... Però en fotografia no la vam tenir i això ho hem pagat."
Català Pic, Emili Godes, Josep Sala o Josep Massana. No se'ls va convidar mai als grans esdeveniments de l'època ni van publicar en revistes internacionals. Les seves obres ara pengen al costat de les dels referents europeus, un reconeixment però que arriba més de mig segle tard.
