Bon dia, moment entàs informacions en occitan.

Es dies 7 e 21 d'abriu, era Comission de Politica Culturau deth Parlament de Catalonha, que debatec era futura lei que desvoloparà era oficialitat der occitan en Catalonha.

Un des tèmes que centrèc eth debat siguec er usatge deth tèrme occitan o aranés, e quin deu èster eth modèl de lengua a emplegar.

Oficialitzar un dialecte com ara es pretén és anul·lar un procés d'estardardització de la llengua, és dinamitar la unitat de la llengua...

És a dir, amb tots els seus nivells d'administracions, per què l'administració de l'estat queda eximida de l'aplicació d'aquesta llei? Eth senhor Garriga Trullols diguie, òme, "eth languedocian ei era
variant d'occitan que s'a d'estandarizar". Perqué senhor Garrigar Trullols? Qui ei vosté tà decidir açò?

Hi ha actualment consens en l'àmbit de l'Occitània de quina és la llengua estàndard?

Des de la Secretaria de Política Lingüística s'han pres una sèrie d'iniciatives sense consultar el Conselh Generau d'Aran, s'han difós textos escrits en un llenguadocià de qualitat dubtosa i s'ha
constituït l'anomenat Grup de Lingüística Occitana, amb la comesa d'aconsellar la Generalitat sobre la forma d'occità que hauria d'utilitzar al marge de la varietat aranesa.

Pràcticament tothom parla la llengua, no els aniràs a esguerrar la situació amb invents de codificacions quimèriques! Són els aranesos qui ha de tenir l'última paraula.

Volem dir, amb això, que aquesta llei també ha de considerar les expectatives de tot un sector cultural català, gens irrellevant, que a cada nova represa històrica, tot al llarg del segle XX, s'ha
interessat per l'aventura occitana, i que no es mereix de veure's relegat als llimbs.

O aguest parlament legislarà en fonccion des drets deth conjunt des catalans sense tier en compde ne es institucions ne eth dret d'aqueri qu'en aguest moment son es depositaris reals dera lengua occitana?

Penso que l'autoritat lingüística l'han de constituir democràticament i per consens els occitans.

Er emplec deth tèrme occitan apòrte uns avantatges evidenti e aquerò non ei cap un atac ath tèrme aranés. Non mos va a servir entad arren que repetim sistematicament qu'er aranés ei occitan s'ena nòsta conducta diària agim coma se siguèsse, e me van a perméter era expression, ua mini-lengua; ben ath contrari, cau que participe dera estandardizacion pluricentrica der occitan e qu'ath madeish temps se facilite as parlants d'aranés er accès a tota era produccion culturau e scientifica en lengua occitana.

Es drets se circonsciuren ad aqueres persones que viuen en Catalonha, qu'ei er àmbit administratiu ath qu'afècte aguesta lei.

En el dia d'avui hem vist dos posicionaments clars, un posicionament acadèmic, un posicionament científic, en front d'un posicionament d'un territori que es la Val d'Aran.

Er aute tèma brausent d'aqueth debat que siguec quin ei er organisme que deu auer competéncies sus era lengua. M'estic referint a l'Institut d'Estudis Aranesi (IEA), al Grup de Lingüistica Occitana (GLO), i a l'Associacion de Prefiguracion der Organisme de Regulacion dera Lengua d'Òc (APORLÒC).

Vosté a vengut a díder qu'an d'èster coïncidents, eh? Me da era sensacion qu'en realitat en aguest moment non en son de coïncidents. Vosté quina varietat der occitan pense a d'utilizar era Generalitat de Catalonha?

Envèrs era Val d'Aran aquerò non pòt èster sonque ena varietat, en aranés.

Si no existís l'Aran, existiria aquest projecte de llei de l'aranès o de l'occità?

Com és que la Generalitat de Catalunya recentment, i més concretament des de la Secretaria de Política Lingüística, ha pres una sèrie d'inciatives com la constitució de l'anomenat Grop de Lingüistica
Occitana o la creació de l'Oficina Occitan en Catalonha, sense consultar el Conselh Generau d'Aran ni el propi Institut d'Estudis Aranesi.

Anem convergint vers formes comunes gascones properes a la nostra, doncs l'aranès és gascó.

Un conflicte lingüístic sempre és conseqüència d'un conflicte polític. Si no volem crear un conflicte, les coses s'han de fer pas a pas. Per real decret no! Pas a pas.

Lo GLO a pas cap de volontat d'èsser una institucion normativa o normativizant. E sèm a esperar qu'aquela acadèmia occitana assumirà la nòrma.

Per çò qu'ei der aspècte legau, eth notari Vicent Simó que remerquèc quauqui aspèctes importants.
L'establiment d'un deure de coneixement només en relació a català i castellà entenc que degrada l'oficialitat de l'aranès, i atès que la institució representativa d'Aran no té potestat legislativa, la llei
hauria de ser bàsica deixant un ampli marge per a que el Conselh la poguera desenvolupar amb autonomia.

Si una autoritat lingüística ha de penjar directament o ha de dependre directament de l'autoritat política, d'un poder polític, o bé ha de ser un organisme independent.

No li correspon al Parlament de Catalunya fer la codificació de la llengua occitana, igual que no li correspon de fer la codificació de la llengua catalana i cap altra llengua.

E fin finau, er enquia ara president der Institut d'Estudis Occitans, qu'expliquèc era percepcion que s'a ena auta banda dera termièra politica.

Qu'èi trobat en la persona de Paco lo prumèr sostien institucionau d'aquera Academia de la Lenga Occitana. Donc Catalonha que deu promòver los drets d'aqueths 0,5% de locutors a comunicar dab los autes occitans; dab lo 99,5% de sobras. Que'vs disem prudéncia per'mor que hèm politica.

Ne i a pas de lenga estandard en l'occitan, qu'ei lo president de l'Institut d'Estudis Occitans qui ac'vs ditz.

Que la Generalitat de Catalonha dens las suas relacions damb las regions de l'aute costat de la frontèra prenga ua auta fòrma que l'aranés tà comunicar, perqué pas? Mès malurosament, e açò per
experiéncia, qu'escriu en francés!

Perqué 30 ans tà hèr ua lei der occitan en Catalonha? Perque finalment se i auesse agut ua apòsta decidida en aguesta lei o en accions contundents en àmbit dera politica lingüistica, aué estaríem parlant tanben de mieis de comunicacion panoccitans. Tanben eth rèpte d'aguesta lei, ac è dit adès, ei garantir un finançament suficient tàs politiques lingüistiques.

E damb açò qu'acabam per aué. Adishatz!