Bon dia, moment entàs informacions en occitan.
Era crisi que s'a notat enguan en Salon Internacionau deth Torisme de Catalonha, totun es estands, plan mès petiti, aufrien naui productes toristics de fòrça mès qualitat. Eth nòste torn que comence ena Val d'Aran, eth país occitan que basicament viu que deth torisme.
Èm en tot apostar fòrça peth torisme internacionau, 98% dera economia se base en torisme. Çò qu'intentam de cambiar ei qu'enquia ara i auie ua economia e un torisme fòrça basat en torisme d'iuèrn, de nhèu, e ara sajam d'especializar-mos en tèmes de natura coma pòt èster eth senderisme, era natura o tanben eth benestar.
Eth torisme d'iuèrn era gent a fòrça mès calers qu'eth torisme qu'auem en estiu, mès ben, egaument era qualitat ei molt bona enes dus ja que van a cercar un producte sustot que sigue especializat ena montanha e van cercant sustot çò qu'ei era natura e era montanha. Recomanam que mos venguen a visitar sustot tà gaudir de totes es rotes de senderisme qu'auem; auem un totau de 20 rotes senhalizades perfectament mès dempús auem de pensar que i a mès de 300 quilomètres de pistes e senders per tota era Val d'Aran, ei a díder que era gamma de productes ei bastant ampla. Convidam a totes es persones a que visiten, a que venguen a participar ena hèsta deth Taro d'Arties e era hèsta der Haro de Les que son ues des hèstes mès representatiues, çò que serie un simbèu de montanha e çò que mos afraire damb ues autes vals molt semblantes ara nòsta.
Per çò qu'ei deth rèste d'Occitània, quasi tota era aufèrta toristica qu'ère enguan englobada en un gran estand der estat francés, (e es valades deth Piemont en estand der estat italian). Ne destacauen, totun, es estands deth Perigòrd, a on aufrien un torisme gastronomic de qualitat damb es boni vins de Sarlat e Brageirac e eth hitge gras deth país etiquetat en occitan. Tanpòc non i podien cap mancar es viatges pes arrius e canaus d'Occitània ne es prepauses de visitar un país damb dètz sègles d'istòria, es sòns castèths, glèises, abadies e pòbles. Occitània que prepause en encastre toristic, çò qu'a tostemp prepausat eth nòste país: paisatges, natura, tranquillitat, bon béuer e bon minjar.
A part der estand dera val d'Aran, ne destacaue er estand dera Region Miègjorn Pirenèus, a on a part de prepausar-mos visitar Tolosa, eth Roèrgue o er Armanhac; mos recomanèren mès que mès era Bigòrra.
Eras Hautas Pirinèas qu'i hèn ací en Barcelona tà véder s'es catalans vòlen ver a descubrir tot eth noste país, eth noste beròi país, e d'estiu e tanben d'ivèrn; eth ivèrn que va arribar! Que proposem d'estacions d'esquí, estacions termalas dab aigas termalas; après tanben tot eth estiu espòrts de montanha que, escalada, parc nacional, passejar a pè o en bicicleta, mountain bike, rafting, canhoning, tot d'activitats de montanha. Que i a eth circ de Gavarnia, que i a eth pic de Midi, eth Tormalet, Cauterèrs, Pont d'Espanha, torisme religiós tanben dab Lorda. Es Bigòrra tanben que i a un aeropòrt, ath costat de Lorda que i a un aeropòrt e donc eth monde que pòden ver de Barcelona en quitament dab eth avion tà Lorda e après descubrir eras beròias valèas deras Pirinèas. Que i son tots eths departaments dera region Midi Pyrénées que son amassa, en medish estand.
Se debat en Parlament de Catalonha era lei der occitan d'Aran. Aguesta setmana qu'an seguit es comparucions. Era comission encargada d'esmendar eth projècte de lei qu'aurà ja sentut es allegacions des mès grani sabents dera lengua, entre es que ne destaquen, entre fòrça d'auti, Xavier Lamuela, Aitor Carrera, Claudi Balaguer, David Grosclaude o Frederic Vergés. En pròplèus programes que vo n'aufriram era cronica e aué que vo n'aufrim un auanç.
Aguesta lei en serà un debat fòrça interessant perqué demostrarà com era politica pòt enlòc d'apariar espatlar. Era precarietat dera lengua en Aran non ei sonque ua precarietat esturmentau d'utilizacion dera lengua senon tanben de coneishement generau d'a on e de qué ei Occitània, qu'ei ua realitat qu'a estat amagada per diuèrses rasons e qu'ara non m'i estierè.
Una llei que creiem que és bona per al tarannà de Catalunya, i en aquest sentit el que volem dir és que el que el Parlament de Catalunya defensa per a la unitat del català doncs entenem que el Parlament ha de defensar per a la unitat de la llengua occitana.
Jo tinc una llista de coses manquen aquí en aquesta llei, perquè estem discutint sobre el tema del títol però és que hi ha una cosa fonamental i és que fem una llei esquifida o la fem ambiciosa, i aquesta llei es pot modificar i es pot modificar afegint-hi moltes coses que aquí no són contemplades.
Aquest text diu que l'aranès és una cosa i la llengua occitana una altra. Aquestes fòrmules contrasten amb la insistència a parlar de la defensa de la unitat de la llengua occitana sovint amb una redacció francament maldestre. Anar-lo esmentant a tort i a dret amb tintes voluntaristes i amb una redacció contradictòria li fa més mal que altra cosa. Prefereixo que s'utilitzi la denominació general, però des del moment que aranès i occità es poden entendre legalment com a equivalents queda alliberada la possibilitat d'utilitzar aranès i la raó és simplement una raó de tipus d'estratègia política potser de progressivitat o de gradualitat, és a dir que sí que hi ha casos quan la història ho demana, i el cas de l'aranès evidentment és singular en el context occità, això no ho dubtaria ningú. Les últimes propostes són de codificacions convergents per varietats, per tant, diríem en el cas més radical d'aplicació a l'aranès, el que tindríem és gascó, no llenguadocià. Això que quedi clar.
E damb açò qu'acabam per aué. Adishatz.











