La llei catalana per la qual es constituirà el nou govern de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, amb més poders que el consorci actual, ha iniciat el tràmit parlamentari. Avui hi han comparegut representants de les dues entitats municipalistes i de les institucions actuals. Hi ha diferències sobre la forma d'escollir el president del nou govern metropolità.
El govern metropolità agruparà els 36 municipis de la primera corona. Amb la nova norma, aquest ens tindrà més instruments per reforçar la coordinació de competències que afecten els municipis més enllà de les seves fronteres, com el transport, el medi ambient o l’urbanisme.
Transcripció del vídeo
23 anys després que es dissolgués la Corporació metropolitana, ara cap grup polític no qüestiona que cal recuperar aquest govern supramunicipal. Les dues associacions municipalistes també hi donen suport.
SALVADOR ESTEVE, president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques
"El projecte pateix de manca de model previ pel que fa a l'articulació de governs locals catalans i el seu règim financer."
MANEL BUSTOS, president de la Federació de Municipis de Catalunya
"No suplantarà cap administració municipal ni menyscabarà competències municipals. És imprescindible que tingui consens parlamentari."
On no hi ha acord és sobre qui ha de presidir aquest nou organisme. Convergència i Unió i Esquerra Republicana defensen que qui ocupi l'alcaldia de Barcelona sigui automàticament president.
ANTONI VIVES, CiU
ANNA SIMÓ, ERC
No ho veu de la mateixa manera el PSC, que considera que no es pot imposar el president per decret. En el mateix sentit s'ha pronunciat l'alcalde de Barcelona. Jordi Hereu defensa que siguin els municipis qui escullin el seu màxim representant, tot i que ha reiterat que el més lògic és que Barcelona lideri el projecte.
JORDI HEREU, alcalde de Barcelona
El PP ha defensat que, si la llei no en defineix el procediment, la decisió recaigui finalment en el Parlament.
