Mentre Alícia Gámez ha estat alliberada aquest dimecres, Albert Vilalta i Roque Pascual continuen en mans d'Al-Qaida. Els fets es remunten al 29 de novembre passat quan tots tres participaven en una caravana humanitària a Mauritània que va ser atacada per un grup d'homes armats. Un setmana després, Al-Qaida del Magreb Islàmic en reivindicava el segrest.

29 de novembre. La caravana solidària circulava per una carretera principal de Mauritània. Els tres cooperants catalans que anaven en el vehicle del darrere van ser segrestats a punta de pistola. El calvari acabava de començar.

Va passar una setmana fins que la branca d’Al-Qaida del Magreb Islàmic va reivindicar el segrest. Des del principi, el Govern ha reiterat un únic missatge: prudència, discreció i comprensió vers una tasca de la qual només es pot fer càrrec la diplomàcia i els serveis d’intel·ligència.

El 16 de desembre es va celebrar la primera concentració per demanar que deixessin lliures els cooperants. Una trobada setmanal que s’ha repetit cada dimecres, sense excepció, fins i tot, el dia de Reis.

La vigília de Nadal, la caravana de Barcelona Acció Solidària tornava a Barcelona. El mateix dia que el rei Joan Carles demanava públicament que s’alliberés els segrestats.

Abans d’acabar l’any, una nova notícia va crear més incertesa: l’Albert Vilalta estava ferit de bala en una cama.

El 30 de gener es van conèixer les detencions de tres terroristes i un col·laborador que haurien participat en el segrest dels voluntaris. Les negociacions es van accelerar. El 23 de febrer alliberaven l’ostatge francès, Pierre Camatte, a canvi d’excarcerar cinc presumptes terroristes. La notícia va aportar optimisme al cas dels catalans segrestats, fins que divendres passat (5 de febrer) va arribar un nou revés: Al Qaida, que fins llavors només havia demanat diners, exigia també que s’alliberessin presos a canvi de deixar anar els cooperants.

Menys d’una setmana després, l’Alícia Gámez està lliure.