Habitualment en un concert al Palau es poden veure, com a molt, dues o tres càmeres. Però hi ha excepcions, i ahir se'n podia comptar una dotzena a banda de les dels nombrosos fotògrafs. Una expectació que no es va traduir en nombre d'entrades venudes, perquè hi havia molts seients buits. El públic, majoritariament femení, de certa edat i sense cap audició prèvia de Costner "Vaig llegir 'El Periódico', em va picar la curiositat i vaig dir: l'aniré a veure. Però no teni ni idea de que cantès. No sabia ni que cantava ni que tenia banda. Res de res." "A mi m'agradava molt com a actor i vaig descobrir que tenia un grup de música i que era country i folk, l'estil que a mi m'agrada. I vaig dir: hi he d'anar'. Un mesurat exercici de culte mitòman, que s'inicia amb un video d'uns 10 minuts amb escenes de tota la seva filmografia, com un gran trailer promocional de l'actor. Seguidament una entrada pel fons de la platea a l'estil cerimònia dels Oscars amb bany de masses inclòs. Després, el que va saber fer Bruce Springsteen fa 20 anys quan encara no havia fet cap roquer Springsteen és d'entrada el referent més immediat quan s'escolten els temes de Costner i la Modern West Band, una banda de sò típicament ianqui, compacte, net i contundent. Sigui o no el caprici d'una estrella de Hollywood, el directe de Costner i companyia és dificilment criticable. No serà, segurament, el darrer que es vegi a Barcelona.
