Ara fa 150 anys, al 1859, s'aprovava el Pla de Reforma de l'Eixample. Aquest projecte va suposar l'enderrocament de les muralles de l'antiga ciutat i l'inici de la Barcelona que coneixem avui.

Alguns urbanistes defineixen Cerdà com un visionari. Volia canviar la ciutat per transformar la societat en una època on les persones eren les que estaven al servei de l'entramat urbà i no a l'inrevés. L'Eixample combina l'ambició duna metròpoli amb el realisme i la funcionalitat del seu dia a dia.

JOAN BUSQUETS, arquitecte
"Ell va estudiar la Ciutat Vella i va veure que les condicions de vida eren molt dolentes (enfermetat…) Ell planteja una ciutat higiènica, amb carrers amples, on passa el sol, el vent…Una ciutat igual per tothom".

Això va permetre que Barcelona creixés, fet indispensable que l'ha posicionat com a referent mundial. La grandesa de l'Eixample resideix en la visió de futur que va tenir Cerdà. Un projecte de fa més d'un segle però que continua vigent.

JOAN BUSQUETS, arquitecte
"Fets com que Barcelona s'hagi aproximat al mar, també han afegit a la Barcelona del passat aquesta dimensió del futur…aquesta és la filosofía, la barreja d'usos…ens agrada l'Eixample perquè podem trobar-hi de tot…és una ciutat sostenible".

L'entramat en malla també va ser adoptat per altres grans ciutats del món. Washington, Edimburgh o Boston tenen elements semblants a l'eixample barceloní, tot i que no van assolir la mateixa dimensió.
A Washington, les avingudes manen més que els carrers, a diferència de Barcelona. L'edificació també es constant, com a Barcelona, però quan un passeja per Washington, troba que és menys urbana que Barcelona.

Els interiors d'ïlla, uns espais verds entre els blocs de pisos, també van ser una innovació clau del pla Cerdà. Durant molt de temps, s'hi va edificar però en els darrers vint anys, s'han recuperat, en un intent per respectar el Pla original i com a resposta a les demandes de la societat, que tot i urbanita, reclama més zones verdes.