Més de 16.000 persones estan empadronades a Barcelona sense un domicili fix, sinó amb una adreça de contacte com ara el Centre de Serveis Socials municipal. L'Ajuntament ho considera una bona eina per conèixer la realitat de la població i els barris, però el PP ha tornat a demanar avui més control sobre els que viuen en situació irregular a la ciutat.
Transcripció del vídeo
Per al Partit Popular, el padró ha de ser una eina de control de la immigració il·legal, sobretot en els casos que l'empadronament no es faci en un domicili fix, sinó -com permet la llei- en dependències municipals. I això ha despertat les crítiques de la resta de grups.
ÀNGELS ESTELLER, PP
"Què passa? Que de l'any 2004 fins ara la immigració s'ha disparat. No és el mateix. El Sr. Zapatero l'any 2005 amb la seva regularització extraordinària va fer un efecte crida. Perquè som la porta d'entrada de tot Europa d'immigració irregular."
RICARD GOMÀ, segon tinent d'alcalde
"Miri, jo li diré molt clarament i amb tot respecte, Sra. Esteller. Però són plantejaments i actituds obertament racistes. I enfront del racisme, el que cal és l'aplicació de la normativa vigent. Que, novament ho diem, fa que empadronar-se sigui un dret i una obligació de qualsevol persona."
RAMON GARCIA-BRAGADO, quart tinent d'alcalde
"És un intent barroer de portar cap a l'Ajuntament de Barcelona un debat impresentable sobre l'ús polític del padró que fa el Partit Popular. I la voluntat de portar cap aquí un debat que hem tingut a la premsa aquestes setmanes i que evidentment no té ni el més mínim sentit."
Segons dades de l'1 de gener, a Barcelona hi ha més de 16.000 persones que no han registrat un pis en el padró. Gairebé 2.000 tenen la nacionalitat espanyola, 720 són procedents de països de la Unió Europea i la resta, 13.400, de països no comunitaris.
La gran majoria han utilitzat els Serveis Socials de cada districte com a espai on empadronar-se. Pel govern, aquesta és una eina útil que permet fer un seguiment de cada cas i proporcionar ajuda social quan és necessària.
