La Pilar Borque té fibromiàlgia i una estranya malaltia que la fa intolerant a qualsevol producte químic.
La complicada detecció d'aquesta patologia està dificultant els camins legals que la pacient necessita per demanar la incapacitat permanent absoluta.
Transcripció del vídeo
Un acte tan quotidià com caminar pel carrer a la Pilar se li fa una muntanya. Ella té fibromiàlgia, síndrome de fatiga crònica i sensibilitat química múltiple, una malaltia que li provoca reaccions
a qualsevol producte químic. Això l'obliga a viure amb mascareta.
PILAR BORQUE, malalta de sensibilitat química múltiple
"Jo visc tancada a casa. Cada vegada que surto és un risc per mi, de contaminació, per a la meva salut. A part d'haver perdut la feina i no em reconeixen l'enfermetat... A casa meva he hagut de prendre unes mesures per poder viure de manera digna i això ha perjudicat la meva família i, econòmicament, tenim uns gastos molt cars, no puc menjar ni medicar-me, banyar-me amb cap sabó."
Els metges van diagnosticar-li sensibilitat química fa dos anys. Després d'estar un any de baixa laboral va tornar a la feina però als 15 dies va recaure. Ara, està a l'atur i lluita per aconseguir la incapacitat permanent absoluta.
MARIA TERESA SOL, advocada
"Les seves patologies la impossibiliten per fer qualsevol tipus de feina però són malalties de diagnòstic clínic. No hi ha cap prova mèdica que sigui concloent amb aquestes malalties. Això vol dir que el que explica el malalt és el que es diagnostica."
Aquest diagnòstic fa pensar a molts jutges i metges que pot existir un component psicològic. Per aquest motiu la Seguretat Social no reconeix aquestes malalties i li ha denegat la incapacitat. Ara, la Pilar i la seva advocada l'han demanada per via judicial i estan pendents de la resolució.
1 | Ariadna / 01.12.2009 / 14:49
Un “component psicològic”, per ser intolerant a la quantitat de tòxics entre els quals vivim…? D’això se’n diu buscar tres peus al gat. És inevitable que cada cop més i més gent desenvolupi malalties com aquestes: respirem, mengem, bevem química, els nens ja neixen amb una càrrega tòxica als seus organismes, transmesa per les mares… i arriba un moment que l’organisme diu prou. No és tan difícil d’entendre, no vulguin explicar-ho tot amb components psicològics, facin el favor.