En aquesta aula, cada alumne té el seu portàtil personal. L'escola ha optat per impartir sis assignatures amb aquest nou instrument. Matèries com les llengües, les matemàtiques o la biologia se segueixen amb llibres digitals i exercicis en línia. ONA LORDA, alumne de tercer d'ESO “Lo més nou és que tenim llibres per Internet, fem exercicis per Internet, articles al diari, els expliquem.” L’experiència permet als professors inventar nous usos del portàtil més enllà dels llibres digitals. A classe de català, per exemple, estudien els registres lingüístics gravant les lectures amb un arxiu de so o fins i tot amb la webcam. JOSEP VENTOLÀ, cap d'estudis de Secundària "Per a ells aquest projecte és molt engrescador, gairebé has de frenar l'entusiasme. Cal anar creant una nova cultura de com fer servir aquest material, la idea permanent de tapes avall de l'ordinador que ara explico... Tapes amunt que ara feu això." Noves maneres de gestionar l'aula que en ocasions despisten alguns... FERRAN QUINGLES, alumne de tercer d'ESO "A vegades no saps si estar més pendent de l'ordinador que d'escoltar el professor però suposo que és perquè és el principi." El concepte de lliçó magistral desapareix per donar pas a un aprenentatge participatiu i una atenció individualitzada del professor a l’alumne. Per als escolars, el material a la xarxa els obre més vies d'accés a la informació i el repte d'aprendre a gestionar-la. ROSA ARTIGAL, directora de l'escola Costa i Llobera "Si nosaltres seguíssim amb un material tancat on l'alumne ha de respondre al que nosaltres li demanem, l'estem fent absolutament analfabet en una societat marcada per ser una societat de la informació." De moment, l’objectiu del centre no és seguir una política restrictiva quant a fer un seguiment dels webs que visiten els alumnes. Tot i la confiança que dipositen en ells, les picaresques existeixen mostrant un domini de la informàtica que sorprèn el professorat. JOSEP VENTOLÀ "Alguns havien creat xarxes particulars per relacionar-se entre ells fent servir la xarxa. I penses, ostres, hi ha nois que arriben a tenir uns coneixements que realment no els tenim nosaltres." Tot i la presència dels portàtils a les aules, la finalitat del centre no és substituir el model educatiu tradicional. JOSEP VENTOLÀ "És una eina més que ajudi a fer la feina que estem fent, a enriquir-la, millorar-la. Però evidentment no volem oblidar el paper ni l'escriure però ara hauran de conviure." Prova d'aquesta convivència és aquesta imatge. Als pupitres encara hi trobem llibres de paper.

La família de cada estudiant ha pagat la meitat del cost de l’ordinador i el 50% restant està finançat pel Departament d’Educació. Des del setembre, el balanç de l’experiència és positiu tant per la motivació dels alumnes com dels professors. Ara bé, entenen el portàtil com una eina per enriquir l’educació, i no per centrar-la.

Fa 10 anys que els primers ordinadors van aterrar a l’escola Costa i Llobera, l’únic centre públic integrat de Barcelona que inclou Educació Infantil, Primària i Secundària. Des d’aleshores les eines digitals s’han diversificat en forma de pissarres interactives, cànons, pantalles de projecció i connexió Wi-Fi a totes les aules. Però els més digitalitzats, ara per ara, són els alumnes de tercer i quart d’ESO que es troben immersos en el Projecte 1×1.