El sumari del cas Millet té més de 800 pàgines. En elles, es recullen totes les presumptes irregularitats que van cometre l'expresident i l'exdirector administratiu de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música.
Al llarg de 800 pàgines, el sumari recull una rere l'altra les presumptes irregularitats en la gestió del Palau.
L'Orfeó Català funcionava dividit en dues societats: la fundació rebia subvencions públiques i donacions privades que després gestionava el consorci. Al capdamunt de tot aquest conglomerat, Fèlix Millet i el seu col·laborador, Jordi Montull. Els altres imputats per aquest cas són els dos últims tresorers de la fundació i la que fins aquest estiu era la directora financera de l'entitat i filla de Montull, Gemma Montull.
La investigació arrenca l'any 2003, quan l'Agència Tributària detecta moviments estranys de bitllets de 500 euros. Les sospites es confirmen quan descobreixen factures de despeses falses. En alguns casos, fins i tot, utilitzaven una mateixa factura dues vegades. En d'altres, les factures es feien a nom d'empreses pantalla que pràcticament no tenien activitat.
Després de cinc anys de recopilar les evidències d'aquestes irregularitats, la fiscalia aconsegueix l'ordre judicial per registrar les oficines del Palau. És llavors quan es precipiten els esdeveniments.
Surten a la llum desenes de propietats a nom de Millet i Montull, algunes comprades amb la intenció de llogar-les o vendre-les al mateix Palau. Un exemple, aquest local del carrer de Sant Pere Més Alt, adquirit per un milió i mig d'euros i que el dia abans del registre van vendre per 3 milions, tot i que finalment, arran de l'escàndol, l'operació es va acabar anul·lant.
Les investigacions també arriben a una caixa de seguretat on es troben més d'un milió 800.000 euros en bitllets de 500. També s'intervenen diversos comptes bancaris que Millet tenia a Suïssa. Uns diners que Millet gastava en viatges de luxe, festes o en l'adquisició de noves propietats.
Una de les mostres que els comptes del Palau no eren aigua clara són les imatges que recullen les càmeres de seguretat, en què es veuen treballadors del consorci emportant-se material de les oficines de l'entitat hores després del registre.
Davant les evidències, el mateix Fèlix Millet no tardaria a reconèixer en un comunicat que s'havia apropiat indegudament de diners del Palau, concretament de 3 milions d'euros, i decidia tornar una part d'aquest capital. Tot i això, la fiscalia calcula que la xifra podria superar els 10 milions d'euros. Fins i tot, algunes estimacions apunten 20 milions.
