L'escriptor i personatge mediàtic Fernando Arrabal és autor de diverses obres de teatre. Moltes d'elles tenen més de 40 anys i es representen poc. Ara es pot veure una versió de 'Fando y Lis' una de les seves peces més conegudes. Serà al Teatre Tantarantana fins l'1 de novembre.
Transcripció del vídeo
Un fragment d'una exposició que el Romea va dedicar a Fernando Arrabal fa sis anys ocupa el vestíbul del Tantarantana. Ens endinsem així en la vida i l'obra teatral, indestriables, d'un personatge que l'escola francesa de Patafísica va distingir en el seu moment com a membre il·lustre.
'Fando i Lis', escrita per Arrabal des d'un sanatori el 1953, és l'exponent d'un teatre emparentat amb el d'Artaud o Jarry, carregat de simbolisme i que renuncia a les coordenades espai-temporals concretes. És a més, marcadament autobiogràfic.
La parella Fando i Lis fa un viatge cap a Tar, un lloc indeterminat i esperançador. Però la seva relació amorosa oscil·la entre la tendresa i una crueltat gairebé sado-masoquista .
QUIQUE CULEBRAS, director escènic:
"Nos conecta con la violencia doméstica, de género, que hoy en dia está tan en el candelero. El texto ya contiene ese gérmen hace 50 años".
El viatge de Fando i Lis, coincideix amb el de tres curiosos personatges, Namur, Mitaro i Toso.
QUIQUE CULEBRAS, director escènic:
"Estrambóticos, estrafalarios. No dicen más que disparates, pero debajo de esa fina capa de humor y bsurdo hay un sentido dramático del viajar hacia no se sabe dónde...".
La versió de Culebras incorpora manipulació de titelles i compta amb una banda sonora de Victor Nubla inquietant, que accentua l'atmosfera onírica i les situacions reiteratives. 'Fando i Lis' és un muntatge que demana de l'espectador cert coneixement previ sobre l'autor i el seu univers estètic.
