Carmen Calvo - Plaça Tísner

Carmen Calvo Sáenz de Tejada és una artista valenciana que va ser Premi Nacional d’Arts Plàstiques el 2013 i que té el poder de resignificar els objectes a través de la pintura. Objectes que s’adhereixen a quadres i fotografies antigues i instal·lacions escultòriques basades en l’acumulació. Tot i aquesta diversitat de tècniques, però, Calvo ha assegurat a ‘Plaça Tísner‘ que ella es considera pintora.

A través del seu art ha fet lectures crítiques de la societat de la postguerra i el franquisme i ha denunciat la violència masclista i els abusos als infants. Una mirada única que aquests dies s’instal·la al Museu Picasso en la primera exposició antològica que se li fa a Barcelona. La retrospectiva de Carmen Calvo es podrà veure fins al 3 de setembre.

El “mosaic” de Carmen Calvo

  • Un primer rampell artístic: la xarranca que dibuixava al carrer a la porta de casa dels seus pares quan era una nena. La infància ha acabat sent un dels temes recurrents en la seva obra.
  • Una hora: les 8 del matí. És el moment en què cada dia arriba al seu estudi i comença la seva jornada laboral. Perquè creu que la inspiració sempre t’ha d’agafar treballant.
  • Una afició: el cinema. A casa hi té una gran col·lecció de clàssics que fins i tot li han servit en la creació artística. Però també segueix amb interès el cinema actual fet per dones.
  • Un sentit: la vista o la seva absència. En les seves creacions són habituals els ulls closos i les mirades tallades per objectes afilats.
  • Una constant: els objectes. Són un element més de la seva paleta pictòrica. Sovint els busca en mercats de segona mà per donar-los una nova vida en obres com les que es poden veure en l’exposició que actualment acull el Museu Picasso.
  • Una plaça: la plaça del Mercat de València. Hi acostuma a passejar envoltada del gòtic valencià de l’església i de la llotja de la seda i també dels vitralls i les ceràmiques modernistes del Mercat Central.

L’entrevista sencera, al ‘Plaça Tísner’